L'Home dels Nassos
Un personatge barceloní singular
Les festes nadalenques estan farcides de personatges fantàstics i llegendaris que en determinades diades els podem trobar per algun indret de la ciutat: patges, carters reials i tions, entre d’altres, fruit de diferents iniciatives institucionals o privades. També hi ha dues figures singulars barcelonines que són úniques i tenen una tradició real o oral a la ciutat: la Carassa de Nadal i l’Home dels Nassos.
Ben a punt d’acabar l’any, els genis proliferen més que en cap altra data. De tota la trepa fantàstica, l’Home dels Nassos és el més misteriós i també el més desconegut de tots. I això que, d'infants, prou havíem sortit a cercar-lo, per indicació de la mare, el pare o algun altre adult.
El darrer dia de l’any, es fa creure a la canalla que pels carrers hi poden trobar un home «amb tants nassos com dies té l’any», és a dir, un de sol. però la quitxalla no s’adona del parany i cerca un home estrafolari, fins i tot un xic monstruós. Ja direu, un home de 365 nassos, quina feinada no ha de tenir a mocar-se.
Actualment una colla de poblacions, com ara Reus, Flix o Barcelona, representen aquest personatge en forma de capgròs. L’Home dels Nassos barceloní lliura a les autoritats de la ciutat la clau que obre la porta de l’any nou, al mateix temps que esdevé missatger dels ciutadans, perquè fa arribar als qui manen un memorial de desigs de la gent.
Aquest entranyable personatge, que és més un nom o una frase que una figura, ens trasllada als nostres records d’infantesa; records del que és i del que no és, del que és sense ser-ho o del que no és sent-t’ho; perquè, l’Home dels Nassos, el veiem quan ens mirem a qualsevol mirall.
Segons Joan Amades, a Barcelona era tradició de trobar l’Home dels Nassos al punt de migdia al pla de Palau, davant la Llotja. Era enfilat dalt d’un cadafal perquè tothom el pogués veure amb unes quantes dotzenes de llençols per mocar-se els 365 nassos (que per força havia de tenir repartits per tot el cos, ja que a la cara no li cabien pas).
Així doncs, podem dir que l'L’Home dels Nassos és una tradició oral autènticament barcelonina. Ha sobreviscut al llarg dels anys en l’imaginari popular com una evocació constant del darrer dia de l’any. La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i cercar aquell home que llueix tants nassos com dies té l’any és una juguesca que els pares proposen als seus fills. D’aquesta manera, la quitxalla —i algun que altre badoc— emprenen una atribolada recerca entre els ciutadans vianants, tot convençuts d’ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueixi tres-cents seixanta-cinc nassos.
En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat cap fenomen semblant i convençuts d’haver estat l’objecte d’una enganyifa tot just tres dies després d’haver-nos penjat la llufa, els pares i les mares confessen als seus fills que si volen trobar l’Home dels Nassos només cal que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, perquè ells són els homes dels nassos. I és que el 31 de desembre a l’any només li resta un dia; un dia de balanç i una nit de celebració per entrar a l'any nou plens d’il·lusions, de projectes i d’esperances.
L’Home dels Nassos no és res més que això, la joia d’un temps passat, d’un any que s’acaba, i la il·lusió d’un temps per venir, d’un any que comença.
La tradició d’aquest personatge que amb l’ostentació dels seus atributs olfactius ens recorda el que resta de l’any per anunciar-nos el que arriba ja té el seu referent històric en el déu romà Janus, amb dues cares, una amb aspecte de vell pel temps que s’acaba i una altra de criatura per l’any que comença, i que ho fa amb el mes que rep el seu nom: gener.
És a finals del sgle XX i entrant el XXI que Barcelona estrena un nou personatge d’imatgeria festiva, el capgròs de l’Home dels Nassos, construït per l’artesà imatger Amadeu Ferrer. Aquesta figura reprodueix el personatge de l’imaginari popular, un vell amb un gran nas i vestit amb tota mena de referències al pas del temps que porta a les mans la cara d’un nadó i la clau de l’any nou. El personatge apareix cada any el dia 31 de desembre, de bon matí, en un indret diferent i emblemàtic de la ciutat.
Acompanyat del seu nodrit seguici i de diverses formacions musicals recorre diferents carrers i normalment aprofita l’ocasió per inaugurar alguna reforma o rehabilitació urbana, fins arribar a la plaça de Sant Jaume on entrega la clau del nou any a les autoritats municipals electes.
La Cursa de l'Home dels Nassos
La Cursa dels Nassos de Barcelona és una cursa atlètica popular que es disputa a la ciutat de Barcelona anualment el dia 31 de desembre (el dia de Sant Silvestre), des de 1999. El seu nom fa referència a l'Home dels nassos.
És organitzada per l'Ajuntament de Barcelona sobre un recorregut urbà de 5 i 10 quilòmetres pels carrers de la ciutat amb sortida i arribada al Port Olímpic. Es disputa a la vesprada, poques hores abans de cap d'any de forma similar a altres Sant Silvestres d'arreu del món com la Corrida Internacional de São Silvestre de Sao Paulo, la més prestigiosa, celebrada des de l'any 1925, o d'altres com les de Roma, Londres, Berlín o Madrid.
A la cursa hi poden participar tant atletes federats com no federats a partir dels 16 anys.
